“Transformar el dolor en força no és fàcil, però és possible”
Gemma Riu, actual responsable de l’Andorra Esports Clúster, serà la protagonista d’una nova edició de El Teler Daurat, una iniciativa impulsada per Aumentium que ofereix espais per escoltar testimonis inspiradors de superació, lideratge i creixement. En aquesta ocasió, compartirà la seva pròpia experiència vital, marcada per una etapa traumàtica dins el món de l’esport i per un procés profund de transformació personal.
Des d’El Teler Daurat es parla sovint de la connexió entre vida personal i lideratge. Què en penses tu, des de la teva pròpia vivència?
Penso que és totalment cert. No podem compartimentar la vida: el que vivim a nivell personal ens travessa, i inevitablement impacta en la manera com ens relacionem, com treballem, com liderem. Per això crec que és tan important donar espais a les històries de vida, perquè allò que hem viscut pot convertir-se en una força si ho sabem mirar i treballar des d’un lloc conscient.
T’han convidat a explicar una experiència delicada, però que pot ser poderosa per als altres. Què t’ha portat a fer-ho?
Al principi no és fàcil parlar-ne. Però arriba un punt en què t’adones que trencar el silenci no és només per tu, sinó també per moltes altres persones que poden estar passant per situacions similars. En el meu cas, vaig viure una experiència traumàtica dins el món esportiu, i decidir compartir-ho ha estat part d’un procés d’empoderament. És una manera de donar veu a allò que sovint es manté ocult, però que necessita ser visibilitzat per poder canviar les coses.
La CEO d’Aumentium, Jessica Rivera, ha destacat la teva resiliència. Com es construeix aquesta força interna?
La resiliència no s’improvisa. Es construeix a base de caure i aixecar-se, de mirar el dolor de cara, i de buscar suport i eines per sortir-ne. Jo sempre dic que no sóc més forta que ningú, però sí que he decidit no quedar-me atrapada en el que em va passar. És un camí llarg, però també molt alliberador.
Creus que compartir històries com la teva pot tenir un impacte col·lectiu?
Sí, absolutament. Vivim en una societat on encara hi ha molts temes tabú, especialment quan es parla de violències o abusos, i més si s’han viscut en àmbits com l’esport, que sovint s’idealitzen. Donar veu a aquestes realitats no només ajuda les víctimes, sinó que també crea consciència social i pot afavorir canvis estructurals. No es tracta de quedar-se en el dolor, sinó de mostrar que és possible transformar-lo.
Aquest espai no està pensat només per a emprenedors, oi?
No, és un espai per a tothom qui vulgui escoltar, connectar i créixer. Potser alguns ho rebran com una història de superació personal, d’altres com un toc d’atenció sobre una realitat que cal visibilitzar. Però sobretot és un testimoni honest i obert, que pot servir com a mirall o com a punt d’inspiració per començar canvis personals o col·lectius.
Quin missatge t’agradaria deixar a les persones que t’escoltin?
Que no estan soles. Que hi ha sortida. Que el dolor, quan es reconeix i s’acompanya, pot esdevenir una força transformadora. I que liderar la pròpia vida, malgrat tot, és un acte de dignitat i d’esperança.